Aquest barri comprèn el conjunt d’habitatges que es troben damunt d’un petit turó ubicat per sobre de la via dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Al segle XIX es coneixia amb el nom del turó del Pare Baldiri i en alguns documents aquest paratge s’anomena era del Baró.
Els inicis d’aquest nucli se situen a principis del segle XX, amb l’edificació d’habitatges unifamiliars o torres, algunes de les quals van esdevenir la segona residència de famílies benestants de Barcelona o del municipi. Aquests edificis es podrien incloure dins del Noucentisme i del Modernisme. Principalment, cal destacar l’edifici del Casal Montserrat, enderrocat als anys setanta per la necessitat de sòl urbà per atendre la demanda de construccions plurifamiliars.
La urbanització del barri del Turó no es va iniciar fins a la dècada dels anys trenta, ja que el carrer del Turó no s’obre fins al 1934. En aquells moments, la prioritat i la preocupació principal eren la comunicació entre el nou barri i el centre de la població, amb la dificultat afegida d’haver d’esquivar la via del carrilet. No obstant això, al final de la dècada dels anys cinquanta i a principis de la dels seixanta es va començar a edificar-hi més, però sempre mantenint la tipologia d’habitatges unifamiliars preestablerta des dels inicis en aquesta zona i vigent fins a l’actualitat. L’Associació de Veïns es va constituir l’any 1979.
Alguns dels espais singulars que podem trobar al barri i que el doten de major activitat són l’Escola Sant Jordi, la seu del Centre Catòlic i el Centre Cívic El Turó.
