Sant Vicenç dels Horts

El Municipi

Sant Vicenç és un municipi amb un patrimoni que reflecteix l’evolució d’aquest. Entre els edificis més antics, cal mencionar les masies, mostra del seu passat agrícola. Actualment, cap masia, llevat de la masia de CAN COSTA -documentada el segle XVI- no manté la seva funció original. CAN PUJADOR, obra de Joan Salavert de l’any 1679, és una de les masies més importants del municipi gràcies a les característiques arquitectòniques d’aquesta. Els més grans del poble encara la coneixen per aquest nom. Cal fer menció dels diferents gravats que es conserven a les finestres i els esgrafiats de la façana.
Si voleu gaudir de la natura podeu visitar el parc del Pi Gros, un gran espai forestal de més de 20 ha. on hi creixen diverses espècies d’arbres mediterranis, com ara el pi pinyer, un arbre centenari que dóna nom al parc. El camí de la Font de Sant Josep és un passeig que connecta el centre urbà amb les terrasses del parc.Les festes més destacades i més importants de la nostra població l’any 2007 són les següents: 5 de gener Cavalcada de Reis; 19, 20, 21 i 22 de gener, Festa Major d’Hivern (en honor al patró de Sant Vicenç); 19, 20 i 21 de gener, la 26a Mostra Comercial i Agrícola; 18 de febrer, Carnestoltes; 3 d’abril, Dimarts Sant, representació de l’auto sacramental; 5 d’abril, Dijous Sant, processó de la Cofradía del Santo Cristo de la Buena Salud i de Ntra. Sra. de la Soledad; 6 d’abril, Divendres Sant, processó de silenci.Esperem la vostra visita!

Història

Els Ibers

Els primers pobladors del nostre territori, van construir els poblats als cims o a les vessants de turons, llocs estratègics de defensa i des d’on els era possible controlar les comunicacions. Pel que fa al nostre terme municipal, s’assentaren al Puig Castellar. La majoria de les restes conservades corresponen al període comprès entre els segles I i II anteriors a la nostra era i els segles I i II de la nostra era, data en què apareixen restes de l’època romana.

Assentament romà

Al nucli antic de la vila s’han trobat restes disperses d’un assentament romà que indiquen la presència d’un establiment rural, probablement d’una vil·la. Entre les restes localitzades, cal esmentar la troballa d’un forn romà del segle I de la nostra era, que es considera un dels més grans i més ben conservats de Catalunya. El forn, gràcies a les seves dimensions, va ser un gran centre de producció d’àmfores. El forn s’amortitzà entre la segona meitat del segle I i la primera del segle II de la nostra era en un centre de producció vinícola. D’aquest centre, se n’ha conservat la premsa de vi i diversos lacus (dipòsits de vi). El conjunt ha estat declarat bé d’interès local.

Un document del Cartolari

La primera referència escrita de la nostra vila data de mitjan segle X, l’any 955. Un document del Cartolari de Sant Cugat recull la donació d’unes terres del nostre territori al monestir. En aquesta època, el topònim actual del nostre municipi encara no estava definit, ja que en alguns documents apareixia com a Garrosa o Vilagarrosa, tot i que ja existia l’església sota l’advocació de Sant Vicenç. En documents posteriors s’esmenten els horts comtals, que amb el temps conformaren el topònim.

Sant Vicenç dels Horts es va formar a l’entorn de l’església, la sagrera, i depenia jurisdiccionalment de la baronia de Cervelló. Entre els segles XII i XIII, les “ciutats” que es trobaven sota un règim feudal van iniciar un moviment “municipalista” afavorides per la reialesa, que pretenia minvar el poder feudal amb la finalitat d’aconseguir privilegis de govern local. A Sant Vicenç, tenim constància documentada de l’atorgament de privilegis pel noble Guillem de Cervelló als seus vassalls l’any 1275.

El règim senyorial va continuar durant l’època moderna, que va estar marcada per guerres, calamitats -aiguats i pestes- i el fenomen social del bandolerisme.

El segle XIX s’inicià amb els conflictes bèl·lics de la Guerra del Francès (1808-1814) i les tres guerres carlines i va acabar amb una altra guerra, la de Cuba. Així mateix, aquest segle va representar un canvi radical en la societat, amb la fi de l’antic règim i l’inici del procés cap al sistema liberal.

És coneguda l’actuació durant la Guerra del Francès de la Vailet a Sant Boi, una guerrillera d’origen vicentí de la qual tenim poques dades. El riu Llobregat va ser un lloc de contínues batalles i les tropes franceses van saquejar el poble.

L’alçament carlista

A Sant Vicenç, una part de la població donava suport al carlins; de fet, va ser al nostre poble on es va fer la primera crida a l’alçament carlista, però també hi havia partidaris del constitucionalisme. Ara per ara, desconeixem amb profunditat les actuacions dels carlins al poble, però sí que tenim constància de la crema de documents municipals l’any 1873. L’any 1876, amb motiu de les celebracions de les Festes de la Pau, l’Ajuntament va acordar col·locar una nova làpida a la plaça de la Constitució perquè l’anterior fou destruïda pels carlistes.

Tot i els conflictes llargs, el segle XIX va ser crucial per a la potenciació del món cultural, gràcies al naixement de diverses associacions. Van aparèixer les cooperatives i les mútues: Sant Isidre, Mare de Déu del Roser i també les entitats destinades a l’esbarjo, com La Vicentina (1871) i el Centre Catòlic (1880). El Consistori va construir el primer edifici destinat a escola municipal el 1880 i es van produir canvis importants de caràcter urbanístic, com el trasllat del cementiri -que es beneí l’any 1881- fora del nucli.

Segle XX

L’entrada del segle XX ve marcada pel naixement de noves idees. La societat de l’època tenia consciència d’endarreriment i afany de modernització i es van començar a perfilar les ciutats i a consolidar la civilització moderna.
Durant la primera meitat del segle XX es van produir millores d’infraestructura. El 1912 es van inaugurar els FFCC. El 1913 es va fer el projecte d’eixamplament i reforma del municipi. El Mercat Municipal es va inaugurar el 1928 i l’edifici actual de l’Ajuntament es va inaugurar a la Festa Major d’Estiu de 1927. En aquesta època, el nostre municipi era el lloc predilecte d’estiueig de molts barcelonins adinerats, fet que va donar pas a la creació d’una nova zona -Poble Nou- i a l’eixamplament del municipi, on encara avui dia es conserven edificacions interessants d’estil modernista.

Guerra civil

Quan es va iniciar la Guerra Civil, l’activitat econòmica del poble era principalment agrícola, tot i que ja funcionaven les primeres indústries creades al començament de segle. Indústries com Ciments Molins i Tallers Graells, que van treballar per a l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1929, i la fàbrica tèxtil Can Comamala.

Durant la guerra, el municipi va acollir un gran nombre de refugiats procedents de zones més conflictives, es van col·lectivitzar les indústries -Comamala, Dusol, Cucurella…- i es van confiscar terres per treballar-les en col·lectivitat. Després de la guerra, la repressió va ser important: sis vicentins van ser afusellats al Camp de la Bota, d’altres es van exiliar i La Vicentina es va clausurar per la seva vinculació a ERC. Les entitats que es van mantenir van estar sotmeses a controls estrictes: havien de comunicar el canvis de juntes, trametre còpies de les actes al Govern civil, demanar autorització per a qualsevol acte, es perseguia l’ús del català…

A la dècada dels cinquanta, l’actuació de l’adminitració en el món cultural es va limitar al pagament dels sermons i la cera que havia de cremar a l’església els dies de festa major i a subvencionar altres activitats de tarannà eclesiàstic: les processons, els concursos de pessebristes i les conferències de caire dogmàtic i moralistes. La vida social i política estava dominada per les “autoritats”: el mossèn, el governador militar i l’alcalde falangista.

Entre 1950 i 1970 la població del municipi es va multiplicar per quatre i va passar de 3.711 a 15.048 habitants. Les grans onades migratòries van afavorir l’especulació i la urbanització de les zones de muntanya i es va consolidar el desenvolupament dels barris d’autoconstrucció en un context especulatiu i desorganitzat, amb el vistiplau de l’Administració local de l’època. El primer barri que es va consolidar d’aquests va ser el de Sant Antoni. L’any 1952 ja es van constituir com a associació amb l’objectiu principal de millorar urbanísticament i infrastructural la zona (aigua i enllumenat). Posteriorment es van crear les associacions de Sant Josep, el 1961, i de la Guàrdia, el 1968. Totes dues ja integraven altres objectius a banda de la millora de les zones respectives; es parlava d’una secció recreativa i esportiva, pel que fa a la primera, i d’un equip de futbol, pel que fa a la segona.

Paral·lelament, es van edificar les primeres construccions de tipus vertical (Grup Llinàs, La Vinyala, Can Ros) que conformen el nucli urbà actual.

El final de la dècada dels anys setanta va representar el canvi de la societat cap a la democratització: l’any 1979 es van convocar les primeres eleccions municipals democràtiques i amb els nous ajuntaments es van començar a pal·liar les deficiències, tant culturals com urbanístiques, que hi havia al poble durant el temps de la dictadura franquista.

Les millores efectuades són moltes, però en podem destacar la inauguració de la Casa de Cultura el 1980, la primera Mostra Comercial i Agrícola i el naixement de Ràdio Sant Vicenç l’any 1982. Urbanísticament, el poble patia deficiències importants que implicaven llargs períodes de treball que han arribat fins als nostres dies. Cal mencionar l’elaboració del PERI de Sant Josep, que va guanyar el Premi Nacional d’Urbanisme l’any 1980, i el PERI de la Guàrdia, dues de les barriades que havien nascut sense cap mena de control.

A cavall entre les últimes dècades del segle XX i les primeres del XXI, destaquem la creació del parc del Pi Gros, amb un pi declarat d’interès local que li dóna nom. També cal destacar la creació de noves zones industrials, com ara el Molí dels Frares. La comunicació entre els pobles de la comarca va millorar amb la construcció de l’autovia del Baix Llobregat, l’ampliació de la doble via dels FGC, l’entrada en funcionament del nou baixador de Quatre Camins, etc.

El municipi en Xifres



Diverses institucions públiques catalanes mantenen actualitzats indicadors de diversa tipologia en relació a Sant Vicenç del Horts. Podeu consultar els següents:

Diputació de Barcelona

Municat

Institut d’Estadística de Catalunya – Idescat

Festes i fires

Calendari de festes locals i autonòmiques 2021-2022

En sessió de data 22 de juliol de 2021, el Ple de l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts acordà aprovar com a festes locals per a l’any 2022 els dies següents, els quals tindran la consideració de dies inhàbils, retribuïts i no recuperables.

  • 24 de gener (Festa Major d’Hivern)
  • 25 de juliol (Festa Major d’Estiu)

Els dies del calendari oficial de festes laborals a Catalunya per a l’any 2022 (Ordre TSF/81/2020, de 14 de juny), publicada al DOGC núm. 8156, de 17 de juny), són els següents:

  • 1 de gener (Cap d’any)
  • 6 de gener (Reis)
  • 15 d’abril (Divendres Sant)
  • 18 d’abril (Dilluns de Pasqua Florida)
  • 6 de juny (Pasqua Granada)
  • 24 de juny (Sant Joan)
  • 15 d’agost (Mare de Déu de l’Assumpció)
  • 12 d’octubre (Festa Nacional d’Espanya)
  • 1 de novembre (Tots Sants)
  • 6 de desembre (Dia de la Constitució)
  • 8 de desembre (La Immaculada)
  • 26 de desembre (Sant Esteve)

En sessió del 22 de juny de 2022, el Ple municipal acordà fixar com a festes locals per a l’any 2023 els dies següents: el dilluns 23 de gener (Festa Major d’Hivern) i el dilluns 24 de juliol (Festa Major d’Estiu), els quals tindran la consideració de dies inhàbils, retribuïts i no recuperables.