El barri de la Guàrdia es troba situat al sud de la falda del Puig Castellar, lloc on es van assentar els ibers entre el segle II anterior a la nostra era i el segle II de la nostra era.
L’edificació, principalment de cases unifamiliars d’autoconstrucció, és resultat de les migracions de les dècades dels cinquanta i seixanta del segle passat. Amb aquestes construccions es va afavorir l’especulació i la urbanització de les zones de muntanya i es va consolidar el desenvolupament dels barris en un context especulatiu i desorganitzat, amb el vistiplau de l’Administració local de l’època.
Abans d’aquest creixement, l’única edificació que es coneixia era el cementiri municipal, construït el 1881 perquè, d’acord amb les normes d’higiene de l’època, es va traslladar l’antiga sagrera —espai sagrat de trenta passos al voltant de l’església— a la muntanya, lluny de la zona habitada.
En aquesta zona, s’hi conreava blat i hi havia vinya i oliveres. Una part important de la zona era boscosa i se n’obtenia també un aprofitament econòmic.
L’Associació de Veïns de la Guàrdia, fundada el 1968, ja es plantejava —a banda de la millora de la zona— la creació d’un equip de futbol. Altres equipaments del barri oferien activitats diverses al veïnat (mecanografia, treballs manuals, guitarra i activitats esportives), com ara el Centro Amigos, del qual va sorgir l’Esplai El Farolillo. La Peña Ricardo de Málaga, el Grup de Majorets de la Guàrdia o la Banda la Buena Unión van ser altres entitats creades i mantingudes pels vicentins i les vicentines del barri.
