El barri es troba situat a la falda del cim del Montpedròs, un turó de 348 metres que es troba entre els municipis de Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts. Actualment es coneix popularment com la muntanya de Sant Antoni degut a la petita ermita dedicada al sant que el corona i que es va reconstruir l’any 1958.
El barri es crea precisament en aquesta dècada dels cinquanta amb l’edificació d’habitatges de caràcter residencial. A la documentació d’aquells anys consta la promoció del barri com una “colònia d’estiueig o de cap de setmana”, i així és com s’hi referien els barcelonins que van adquirir parcel·les en aquesta zona buscant parcel·les amb un entorn més natural. Fins a la irrupció urbana, el paisatge del voltant era boscós, majoritàriament de pi blanc (pinus halapensis), però sobretot era ple de terrenys agrícoles de vinya, oliveres i ametllers.
La nova propietat es va constituir en l’Asociación de Pequeños Propietarios de San Antonio, amb la finalitat de dotar de millores d’infraestructura la urbanització que s’havia de crear, tot i que el pla d’ordenació no va arribar fins als anys seixanta del segle XX.
En aquesta zona es va edificar la piscina municipal descoberta, La Blava, a la dècada dels vuitanta; el primer institut de batxillerat del poble, el Frederic Mompou, inaugurat l’any 1985, i el CEIP Sant Antoni, inaugurat el 1996.
