Sant Roc

De tots els barris de Sant Vicenç dels Horts, possiblement el de Sant Roc és el que s’origina pel moviment veïnal més singular i profund. L’any 1945, el poble va patir una forta epidèmia de pesta tifoide, una de les malalties infeccioses més temudes de la història pel fet de ser molt contagiosa i perillosa. A causa d’aquesta epidèmia, el veïnat va recórrer a l’advocació de sant Roc, protector de la pesta, perquè lliurés el poble dels mals. En memòria d’aquest fet es va instal·lar una capella al carrer de Barcelona i es va edificar l’ermita en honor al sant a Can Mallol de la Muntanya, l’any 1946.

Tanmateix, des d’un punt de vista més urbà, el barri no es consolida fins a inicis de la segona meitat del segle XX, moment en què s’hi comencen a construir les primeres cases i pren el nom de l’ermita. Fins llavors, el barri de Sant Roc, així com la resta de barris creats a les zones de muntanya, gairebé no existien. En tot aquest paratge de terrenys agrícoles i forestals hi havia les masies de Can Pasqual i Can Mallol, on es conreaven vinya, oliveres, garrofers i fruiters, com ara ametllers i cirerers. Així doncs, fins a les parcel·lacions d’aquestes dues grans propietats no es va començar a formar el barri, com a zona de segona residència, entre 1960 i 1970.

Socialment, però, el barri es va consolidar el 1969, any en què es van redactar els estatuts de l’Associació de Veïns i Propietaris de la Barriada de Sant Roc. Aquesta entitat, com que no tenia seu social, es reunia a l’era de l’ermita o a la masia de Can Pasqual.