El barri més vell del municipi es va desenvolupar a l’edat mitjana entorn de l’església parroquial de Sant Vicenç Màrtir, possiblement reforçada per la sagrera, que era el nom que rebien els espais de 30 passos que envoltaven les esglésies. Aquest espai es va consolidar com a terreny inviolable a les assemblees de Pau i Treva de Déu, moviment impulsat al segle XI com a resposta de l’Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals. Els primers carrers del poble d’origen medieval van anar quedant envoltats pels nous carrers que progressivament s’hi van anar afegint al llarg dels segles XVII-XIX.
El barri modern va ser completament absorbit per l’ampliació urbana a partir dels anys seixanta amb la creació de la ciutat contemporània que en configura la fesomia actual.
Aquest fet ha comportat que sigui la zona on es concentren bona part dels primers equipaments del municipi, com l’Ajuntament, la Pista Polivalent Municipal Francesc Macià, el primer centre d’atenció primària o les primeres entitats socials del municipi (l’Ateneu, La Vicentina…). L’any 1977 es van redactar els estatuts de l’Associació de Veïns de Vila Vella.
L’avenç implacable de la modernitat ha comportat la substitució de bona part de les construccions més velles i obsoletes. Algunes de les edificacions més antigues han estat reemplaçades per edificis i habitatges més moderns i funcionals, i les zones del territori destinades a horts, boscos o terres de conreu han estat ocupades per barris urbans de nova creació.
