- La major part dels propietaris d’aquest barri de Sant Vicenç dels Horts ja poden sol·licitar llicències per construir habitatges o fer-hi reformes
- L’Ajuntament obté la masia de Can Mallol per destinar-la a equipament públic, que se sumarà a l’actual edifici de l’Associació Veïnal i a les pistes esportives
- El pla urbanístic també preveu la implantació d’una residència privada per a la gent gran al carrer de Velázquez
La Generalitat de Catalunya ha aprovat definitivament la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) de Sant Roc, de manera que la major part dels propietaris d’aquest barri de Sant Vicenç dels Horts ja tenen permís per construir-hi edificis sense necessitat de fer grans obres d’infraestructura prèvies ni comprar sòls que han de cedir als ajuntaments per destinar-los a equipament públic ni zones verdes. A més, s’elimina la suspensió de l’atorgament de llicències per construir habitatges, ampliar els existents o efectuar-hi reformes.
L’Ajuntament, gràcies a aquesta modificació del planejament de Sant Roc, obté la masia de Can Mallol, catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i que es podrà dedicar a equipament públic, juntament amb l’actual edifici de l’Associació Veïnal i a les pistes esportives. El pla urbanístic també preveu crear una residència privada per a la gent gran al carrer de Velázquez.
L’alcalde de la ciutat, Miguel Comino, ha considerat l’aixecament de les restriccions urbanístiques “una boníssima notícia, molt esperada des de fa gairebé 20 anys” i ha apuntat que la modificació suposarà “un abans i un després per a la urbanització del barri”. Entre les millores, l’alcalde destaca que aquest canvi de planejament “permetrà obtenir més habitatges, una residència per a gent gran, i convertir Can Mallol en un centre públic i de convivència”. Comino ha agraït al veïnat “tots els anys de col·laboració i paciència”.
Per la seva banda, el regidor d’Urbanisme, Isidre Bautista, ha afirmat: “Aquesta mesura afavoreix la generació d’habitatge i dona resposta a les necessitats residencials del municipi. De fet, són freqüents les consultes de famílies interessades a construir habitatges per als seus fills en finques de la seva propietat”. Pel que fa a Can Mallol, el regidor d’Urbanisme ha valorat que la seva adquisició “constitueix un element de gran valor patrimonial i identitari, ja que és una de les finques que van donar origen al barri a finals dels anys seixanta”.
Aspectes més destacats del pla urbanístic
El document aprovat definitivament per la Generalitat incorpora alguns ajustos respecte a la versió anterior, principalment qüestions molt tècniques i jurídiques que no alteren els objectius ni les línies d’actuació principals del pla urbanístic. Els aspectes més rellevants del pla són els següents:
- La major part dels propietaris queden alliberats de les càrregues d’urbanització i de la compra de sòls destinats a zones verdes i equipaments, que havien de ser cedits gratuïtament als ajuntaments de Sant Vicenç dels Horts i Santa Coloma de Cervelló.
- S’elimina la suspensió de l’atorgament de llicències urbanístiques que afectava el barri de Sant Roc per la situació urbanística. Això permet que els propietaris puguin tornar a sol·licitar llicències per construir nous habitatges, ampliar els existents o efectuar-hi reformes.
- El nou planejament permet, en determinades parcel·les que compleixin els requisits establerts, la construcció de dos habitatges on fins ara només se n’autoritzava un.
- L’Ajuntament obté la masia de Can Mallol com a equipament públic. La voluntat és destinar aquest espai, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), per a serveis per al barri, reforçant, juntament amb l’edifici de l’Associació de Veïns i les pistes esportives, un àmbit de centralitat al servei del barri.
- El pla urbanístic també preveu la implantació d’una residència privada per a la gent gran al carrer de Velázquez.
Pas previ
Al febrer de 2025, els ajuntaments de Sant Vicenç dels Horts i Santa Coloma de Cervelló, a través de l’AMB, van aprovar inicialment la modificació del planejament de Sant Roc, que va servir per legalitzar urbanísticament el barri, i no va implicar cap cost per als propietaris. Gairebé tot el barri va passar a ser considerat sòl urbà consolidat, és a dir, sòl que compta amb els serveis bàsics necessaris (clavegueram, aigua, electricitat) i accessos rodats. A més, el barri també compta amb la reserva mínima d’equipaments i zones verdes de titularitat pública fixats pel Pla General Metropolità de Barcelona. L’Ajuntament va explicar la situació al veïnat en una trobada que va tenir lloc a la pista poliesportiva del barri, al març de l’any passat.
Prop de 300 parcel·les
El barri de Sant Roc, repartit als dos municipis, té 274 parcel·les d’habitatges unifamiliars. Aquestes, en el Pla General Metropolità (1976), ja es van reconèixer i es van ordenar deixant que en el temps, per mitjà d’una acció progressiva de rehabilitació, es treballés de forma ordenada per assolir els nivells adients d’urbanització, dotacions i qualitat de l’edificació.
En anys posteriors, es va intentar endreçar la zona amb diferents actuacions, com ara el Pla Especial de Reforma Interior (PERI) de Sant Roc (1984) o la modificació de 1999. Però això suposava uns costos impossibles d’assumir per a un conjunt de propietaris que, a més, ja havien anant urbanitzant els carrers mitjançant contribucions especials, és a dir, tributs que es cobren al veïnat per finançar obres públiques o millores urbanes que els beneficien directament.
Orígens de Sant Roc
De tots els barris de Sant Vicenç dels Horts, possiblement el de Sant Roc és el que s’origina pel moviment veïnal més singular i profund. L’any 1945, el poble va patir una forta epidèmia de pesta tifoide, una de les malalties infeccioses més temudes de la història pel fet de ser molt contagiosa i perillosa. A causa d’aquesta epidèmia, el veïnat va recórrer a l’advocació de sant Roc, protector de la pesta, perquè lliurés el poble dels mals. En memòria d’aquest fet es va instal·lar una capella al carrer de Barcelona i es va edificar l’ermita en honor al sant a Can Mallol de la Muntanya, l’any 1946.
Tanmateix, des d’un punt de vista més urbà, el barri no es consolida fins a inicis de la segona meitat del segle XX, moment en què s’hi comencen a construir les primeres cases i pren el nom de l’ermita. Fins llavors, el barri de Sant Roc, així com la resta de barris creats a les zones de muntanya, gairebé no existien. En tot aquest paratge de terrenys agrícoles i forestals hi havia les masies de Can Pasqual i Can Mallol, on es conreaven vinya, oliveres, garrofers i fruiters, com ara ametllers i cirerers. Així doncs, fins a les parcel·lacions d’aquestes dues grans propietats no es va començar a formar el barri, com a zona de segona residència, entre 1960 i 1970.
Socialment, però, el barri es va consolidar el 1969, any en què es van redactar els estatuts de l’Associació de Veïns i Propietaris de la Barriada de Sant Roc.