- L’Ajuntament revoca la revisió del nomenclàtor en compliment dels compromisos assolits amb el veïnat i les famílies afectades
L’últim ple de l’any revoca els canvis de nom de carrers aprovats al juny i només manté la possibilitat d’iniciar un procés participatiu i d’audiència ciutadana per canviar el nom del carrer Enric Aymerich i Rigol més endavant, quan es concreti la nova llei sobre memòria que hi ha en marxa al Parlament de Catalunya i el desplegament de la llei espanyola. Segons un informe de la Generalitat, només aquest carrer podria considerar-se contrari a la memòria democràtica dels cinc que proposava el govern municipal, en aplicació de la Llei de Memòria Democràtica de 2022.
L’alcalde, Miguel Comino, explicava la decisió: “Tanquem l’expedient de la resta de carrers i el tema d’Enric Aymerich ho deixem congelat fins que aquestes iniciatives legislatives es resolguin i puguem acabar de decidir si cal fer algun altre procediment”. En aquest sentit, el regidor de Memòria Històrica, Jordi Campmany, afegia: “Tenim un compromís irrevocable amb la memòria històrica i continuarem apostant per accions per restituir-la, però aturem els canvis de nom d’acord amb el compromís que hem arribat amb el veïnat afectat i les famílies”. Des dels socis de govern (SVECP), també s’adherien a aquest compromís: “Creiem que no vam actuar bé i ens hem disculpat per activa i per passiva, i si cal tornar-ho a fer, ho fem”, assegurava Jordi Gil. “Ara estem en el camí del debat i del diàleg, d’escoltar i de prendre decisions conjuntes”, establia el regidor portaveu.
La proposta va entrar al ple de desembre per urgència i va prosperar amb els vots favorables del PSC, SVECP i Junts x SVH. El portaveu del principal grup de l’oposició, Arnau Mata, celebrava el que considera “triomf compartit”: “Això al final ha estat feina de tots plegats, de les famílies, que s’han mogut, i del veïnat dels carrers afectats, que han donat un exemple de ciutadania activa i de com, en determinats moments, toca mobilitzar-se i protestar quan es prenen decisions injustes”, deia el regidor de Junts x SVH. “Hi ha un element que fa que estiguem parlant de revocar totalment aquest acord del 20 de juny que és un contenciós administratiu que vam presentar al setembre, pel qual el jutjat va posar un termini a l’Ajuntament per aportar tota la documentació de l’expedient i finalitzava ahir”, afegia Mata.
Vox va votar-hi en contra, considera que la decisió de la Direcció de Memòria Democràtica de la Generalitat és “hipòcrita” i “política”: “Me resulta gracioso que digamos que tal persona colaboró con el franquismo pero luego tengamos un parque con el nombre de Che Guevara o hagamos homenajes a Lluís Companys, señalamos a unos y a otros no”, establia el regidor Iván Santiago.
La sessió va comptar amb diverses intervencions del públic, Josep María Delgado, veí afectat pels canvis de nom, que es referia a la mobilització ciutadana “multitudinària” i assegurava que volien començar el Nadal “tranquils”: “El que en un primer moment era una línia vermella inamovible, ha acabat sent un diàleg amb el govern que s’acaba avui, quan es revoquen tots els acords, això és el que importa, que avui no s’ha canviat el nom de cap carrer i hi ha un compromís polític oficial que no es tocaran”, assegurava Delgado. El veí afegia: “Això que hem fet durant cinc mesos ha estat un bon exercici democràtic i han entès que les coses que afecten moltes persones no les poden fer sense consultar prèviament. Finalment crec que ens han atès i que han escoltat”.
En aquest punt, també van intervenir diversos representants de la família Aymerich. Consideren que mantenir el debat sobre el seu nom és “intencionat” i acusen el govern municipal d’haver “injuriat” el seu familiar. “Heu fet el possible per malmetre la reputació d’una persona que no es pot defensar i heu enviat informació esbiaixada a la Direcció General de Memòria Democràtica amb tota la intencionalitat”, afirmava Mercè Aymerich. “Tenim una reunió amb el conseller i ja us vam advertir que arribarem on calgui per combatre les vostres calúmnies i injúries”, afegia. Per la seva part, Maite Aymerich reforçava el discurs de la seva germana: “No vau enviar els motius pels quals es va posar el nom al carrer, ja en democràcia, ni que havia estat a un camp de concentració, entre moltes altres informacions”. “La família hem hagut d’aguantar de tot; tertúlies, comentaris frívols de forma insistent, termes com «victimari» que es posen a cartes que s’envien al veïnat i que ni tan sols recull la llei”, expressava Aymerich.
En resposta a la família, Miguel Comino desmentia la “intencionalitat política” de mantenir el canvi del carrer d’Enric Aymerich: “És aquest nom perquè és el que l’informe de la Direcció General de Memòria Democràtica diu que podria estar afectat per la llei perquè va ser un senyor que durant un moment determinat de la seva vida va col·laborar amb un dels òrgans repressors del franquisme, les milícies de la Falange, i això està documentat”. “Com que el nom del carrer es va posar a posteriori i per un altre motiu, estem tenint aquest debat i és cert que, segurament, el podríem haver tingut de manera més serena i discreta, ho podríem haver fet molt millor, però no s’ha escollit aquest nom a l’atzar”, argumentava l’alcalde.
Acabar amb la multireincidència delictiva
Durant la sessió també es va aprovar una proposta presentada per Junts x SVH per combatre la multireincidència delictiva, una moció en què es remarca l’acumulació de delictes lleus com un dels elements que afecten amb “contundència” la percepció de seguretat de la ciutadania i la “sensació d’impunitat”. Alhora, la proposta exigeix a la Generalitat i al govern d’Espanya augmentar els recursos judicials a Catalunya per acabar amb aquesta situació i insta els representants polítics a no “estigmatitzar” col·lectius “vulnerables” quan s’aborda la seguretat. “Els judicis per furs s’haurien de celebrar en un termini de 10 o 15 dies i s’acaben allargant durant un any perquè la justícia catalana està col·lapsada”, establia Yolanda Artigas.
Vox titllava alguns punts d’aquesta moció com a “hipòcrites”: “Habláis de sensación de inseguridad y os negáis a abordar el problema de seguridad real que vivimos, aunque os empeñéis en negarlo. Inmigración masiva, descontrolada e ilegal, y delincuencia son dos fenómenos asociados”, establia Iván Santiago. Alhora, el grup d’extremadreta proposava esmenes a la moció, com ara la “immediata expulsió” de persones estrangeres que hagin comès un delicte, “es trobin o no” en situació irregular o instar al govern municipal a que iniciï els tràmits per “evitar” l’empadronament al municipi de persones en situació irregular.
PSC, SVECP i Junts x SVH van respondre amb contundència a la intervenció del regidor de Vox. “No teniu ni idea, parleu de coses que directament són il·legals, empadronar a algú que viu a Sant Vicenç dels Horts és un dret recollit per la llei”, afirmava Jordi Gil. Alhora, el portaveu d’En Comú Podem afegia: “La multireincidència s’ha d’abordar, però no és l’únic problema de seguretat, també ho és la por a perdre la feina o l’habitatge derivades de la precarietat”. “Yo creo que deberíamos dejar los discursos populistas porque sólo hace falta un poco de objetividad para desmontarlos, quedáis en evidencia”, deia Isidre Bautista (PSC). “Violencia e inmigración no van de la mano, por muchas veces que lo repitáis”, remarcava el portaveu socialista. “La vulnerabilitat econòmica, la manca de cohesió social o de formació segurament tenen més a veure amb la delinqüència que no pas la immigració, són els temes que hauríem d’abordar plegats, sense fer trampes ni estigmatitzar”, apuntava Arnau Mata (Junts x SVH).
La moció arribava després que el PSC retirés del Ple de novembre una altra que tractava el mateix problema, amb l’objectiu de treballar la proposta conjuntament. Tanmateix, Isidre Bautista (PSC), lamentava no haver trobat espais de “negociació” amb Junts x SVH: “Nosaltres vam retirar els punts que us feien sentir incòmodes i després la moció completa, per treballar-la entre les tres forces democràtiques i d’esquerres”. “Vam demanar-vos retirar-la perquè era una moció conservadora que insistia massa en la qüestió punitiva i policial i, fins i tot, per vosaltres totes les ocupacions eren iguals, era del PSC però podia haver estat del PP”, responia el portaveu de Junts x SVH. “Doncs estava consensuada per la Federació de Municipis de Catalunya on ERC va votar-hi a favor, serà que allà no els hi va semblar de dretes”, afirmava Bautista. No obstant això, la proposta va comptar amb els vots positius de Junts x SVH, PSC i SVECP i la negativa de Vox.
Millores als equipaments esportius
L’estat d’alguns equipaments esportius també va tenir un paper destacat a l’últim ple de l’any. L’Ajuntament treballa per restablir l’aigua calenta a les dutxes del Camp Municipal de La Guàrdia al gener, unes instal·lacions que arrosseguen incidències des de la temporada passada. Ho explicava el regidor d’Esports, Isidre Bautista, a l’apartat de control de govern: “Tota la instal·lació va petar quan intentàvem reparar aquestes incidències, perquè els acumuladors d’aigua eren els d’origen, de l’època en què es va construir l’equipament”, deia Isidre Bautista. “Hem passat per un periple administratiu perquè vam haver de treure a concurs públic la reparació, el 27 de setembre farem les proves pertinents i esperem que puguin estar a punt per reprendre la temporada amb normalitat al gener”, afirmava el regidor. Bautista també va anunciar que el consistori està preparant la documentació necessària per optar a subvencions de la Diputació de Barcelona i la Generalitat per a la millora dels equipaments esportius, valorades entre 500.000 i 1.000.000 €. “Preveiem un gran ventall d’actuacions, com ara reparar el parquet i les goteres del pavelló de Sant Josep, instal·lar reguladores a les dutxes del Municipal de La Guàrdia o canviar la gespa artificial a La Barruana”, avançava el responsable de la cartera d’Esports.
Dia internacional dels Drets Humans
El ple de desembre va començar amb una declaració institucional del Dia internacional dels Drets humans. El document insta les administracions locals a promoure una “ciutadania crítica” que exerceixi una “coresponsabilitat” amb els problemes que afecten la humanitat i el planeta tenint com a referència a la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. La declaració també remarca la necessitat d’avançar cap l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i l’Agenda 2030, així com denunciar les “vulneracions” que pateixen les persones defensores dels Drets Humans arreu del món.
Podeu recuperar la sessió del 19 de desembre aquí: https://asvh.seneca.tv/watch?id=MGQ1Mzk4MGMtM2IzMy00YjZmLWI4NzAtNmQyZWY2OWVmMDM0
