El molí fariner dels Frares és un dels edificis amb més història de Sant Vicenç dels Horts. D’origen medieval, el monestir de Sant Pau del Camp el va comprar l’any 1370 i hi associà el nom. Aleshores, el molí disposava de tres moles. A inicis del segle XVI el molí va quedar sota la protecció de Ferran el Catòlic. Després d’un breu període de dependència del monestir de Montserrat (1583-1723), va ser traspassat al monestir de Sant Pau, moment en el qual s’hi col·locà el relleu del sant encastat sobre l’arc de mig punt del portal d’entrada.
Amb la desamortització dels béns eclesiàstics del s. XIX, l’Estat el ven en subhasta l’any 1877 a Antoni Xuriguer Andario, un hisendat barceloní. A partir d’aquest moment, els canvis de propietari sovintegen fins que acaba en mans de l’Ajuntament de Sant Vicenç, ja en etapa contemporània. En aquesta segona etapa moderna el molí va estar actiu només amb dues moles.
L’estructura de l’edifici és la clàssica d’un molí hidràulic, la qual es preserva en bona part. La zona de les moles es manté soterrada al davall del mas, on dues voltes gòtiques custodien dues de les moles (inferior i superior) i un alçador de ferro modern. També hi destaquen els tres arcs de sortida d’aigua dels carcabans i la gran bassa al sector sud.
Els molins no són un edifici gens estrany en el paisatge de Sant Vicenç i, malgrat que ara només es conserva el Molí dels Frares, eren habituals a les lleres del Llobregat i a les rieres de Torrelles i Cervelló.
